Sant Roc de Barroca

Sortida del petit aparcament de la carretera de les Serres. Forta pujada desprès de passar per les cases que ja comencen a amenaçar runa. Arribem amb la respiració entretallada a la paret on es veuen els vells burins dels 'pioners'.
Al poc ja arribem a l'altiplà. Anem cap a Sant Roc i en una petita explanada on s'intiueix un corriol que s'endinsa al bosc arribem al que sembla un cementiri neolític. Es veuen unes 5 tombes circulars mig enrunades. Agraim la resenya d'un blog, ja que sense aquesta informació això passaria completament desapercebut. Remprenem el camí fins a Sant Roc. Encara s'aguanta d'empeus.
Comencem la llarga travessa en baixada seguint marques blanques i vermelles que ens porta prop del Llopart i a una casa en forma de castell.
Trobarem algun indicador que indica poblat ibèric. El seguim, ressegint marques vermelles com hem dit. La pujada es redreça. Passem prop del Puid d'Ali i seguim pujant. Just abans de sortir a un vèrtex geodèsic trobem el cartell del poblat ibèric. Realment no és més que un petit mur i un munt de pedres. Una mica decebuts tornem a desfer camí. Ens queda la llarga travessa en ascens de tot l'altiplà fins a Sant Roc novament. Abans d'arribar a l'impressionant mirador que hi ha abans de Sant Roc, seguim les marques vermelles en baixada. El corriol baixa per una fleblesa de la muralla de més de 60 mts d'alçada. Trobem pistes que ens aparten força de cotxe. Anem a sortir a la carretera i emprenem els darrers kms trotant i corrent, ja que es fa tard.

Cap de setmana d'orientació

Disabte, festa de final de curs a l'escola. Organitzo un taller de 'mini' cursa d'orientació. Veig que a l'escola i a les colònies ja es comença a treballar. Bastants alumnes ja n'han sentit parlar i ja n'han fet.

Diumenge cursa popular a les Dunes de torroella. Circuit llarg, 1 h i 48 minuts, 25 fites. Llarg i complicat. Un bon entrenament. Acabem la festa amb un merescut picnic a la zona de les Dunes.

Ja hem completat la ruta de les 10 ermites

El passat 10 de maig vem completar la darrera etapa, coincidint amb l'aplec de Sta Bàrbara.
Vem sortir de Castanyet, vem pujar a Sta Bàrbara pel Suròs, vem tornar al coll del Roscall i vem anar fins a la fàbrica, sota Can Iglesies.
Vem pujar a l'Espinau, on teniem un 2on cotxe i cap a casa.

Hivernal al Costabona

Agafem pista en obres a la sortida de Setcases en direcció a Espinavell. Hi ha una tanca provisional que vem obrir. Arribem amb el cotxe fins passada una granja a la dreta. Es comença una llarga aproximació per la pista, que en alguns punts té més de mig metre de neu.

Progressem amb raquetes, però la neu costra fa penosa la progressió. Deixem el corriol que puja directe al refugi de la Balmeta (Jaume Ferrer).

Al cap d'un parell d'hores o més, tenint el Costabona davant i a prop d'un tancat per bestiar, comencem a pujar directament cap a les roques del Marcer. El llom o aresta Sud està bastant lliure de neu.

Es puja penosament en direcció al cim, guanyant de cop quasi 500 mts de desnivell, seguint alguna fita i corriols. Arribem al cim (2.468 altitud de gps), amb visió del Canigó en primer plà, i vistes molt llunyanes. Vèrtex geodèsic i creus.

Per no repetir la penosa pista baixarem en direcció al Refugi Jaume Ferrer. Anem primerament al coll de Pal i pugem uns metres en direcció al Roc Colom, baixant pel llom que ens porta directament al refugi. En la baixada ens calcem novament raquetes per progressar per una gran clapa de neu. Visió del Costabona poc després del coll de Pal.

Passat el refugi cal tornar a possar-se raquetes per seguir el corriol que ens porta a través del bosc primer, i per una gran clariana desprès, fins a la pista que hem seguit a la pujada. Desfem el camí fins al cotxe.

En total hem fet uns 18-19 kms. En total hem estat unes 7 h 30 min aproximadament. Progressió penosa per les condicions de la neu. El piolet i els crampons no s'han hagut d'utilitzar.

Sils-Vallcanera Orientació

Cursa molt interessant pel bonic entorn de Vallacanera. Vem arrodonir la jormada fent un gran picnic en el mític 'forn del vidre'.
Zona del picnic, amb la casa enrunada i uns arbres monumentals. Que hi ha a la base del primer arbre?

Una fita de la cursa d'orientació.

Les Agudes carregades de neu

Any de nevades. Material: corda de 30 mts, piolet, bagues i algún empotrador.

Ruta de les 10 ermites: El Pedró - S.C.Horta

Fotografía: Santa Creu d'Horta

Deixem el cotxe a l'Espinau i agafem una pista que ens porta, entre castanyers, fins al Pedró en poc més de mitja hora.

La ruta de les ermites continua des de la ermita del Pedró. Seguint les marques inmediatament agafem un corriol en baixada que ens porta a la Barraca del Pedró, casa que està envoltada d'una vegetació molt espessa.

El camí segueix per pista que va fent llaçades per adaptarse al terreny, i de manera més o menys horitzontal ens porta a la gran casa del Subirà de Santa Creu. Abans es passa per una indicació que porta a la font del rupit, que està a uns 75 mts del camí.

Deixant la gran casa pairal del Subirà, seguim per la pista principal passant prop de la casa de Can Mon, on prenem una drecera que ens porta al Coll de cirers, cruilla on podem baixar a Ossor.

El camí-pista continua passant per la casa La Casilla, i aviat veiem la propera ermita.
En menys de 5 minuts arribem a la ermita de Santa Creu d'Horta.
A partir d'aquí el camí torna novament a ser un corriol que baixa pel mig del bosc fins a sortir prop d'un antic canal d'aigua. Ben aviat arribem al monumental Roure de can Iglesias. Un exemplar realment magnífic que sobresurt de la abundant vegetació de l'entorn. El corriol passa just pel costat d'aquest gran arbre, catalogat per la generalitat, i cal desgrimpar per les seves arrels que poden estar, segons les condicions, molt relliscoses.
El corriol ens porta novament a una pista i atravessant un pont veiem les runes de la fàbrica, edifici industrial enrunat que manté les façanes i una gran xemeneia, amagada entre la vegetació.  Aquí arriba les restes del canal que deuria portar aigua quan la fàbrica estaba encara en activitat.
Aquí deixem la ruta de les ermites i fem marxa enrera per tornar al cotxe que tenim a l'Espinau. En el primer gran revolt tancat de la pista seguim recte i ràpidament agafem una pista emboscada que ens porta just a la casa, estalviant-nos molts revolts de la pista principal.

Longitud recorreguda: 10,6 km