Muntanya, Orientació, Escalada, Caiac, ... i el que faci falta.

27/7/08

Pic de l'infern

26-7-2008

El plantejament inicial que perseguiem era el de pujar el Bastiments a la nit i dormir-hi al cim. A darrera hora vem tenir diferents complicacions que van fer variar aquest plantejament inicial. Per un costat, no vem poder sortir de casa d'hora amb la qual cosa vem arribar a Ulldeter a 2/4 d'una de la matinada aproximadament. Per altre banda, durant el dia va estar plovent (l'ùnic dia d'aquesta setmana que plovia) i a part d'estar tot xop, no podiem descartar que no hi haguès tempesta durant la nit, cosa que no atrau gaire quan estàs a d'alt d'un cim de prop de 3000 mts.
Finalment comencem a pujar carregats i a la llum del frontal i passant per davant del refugi d'ulldeter descartem dormir-hi i continuem pujant. Passat uns 20 minuts trobem un prat i unes roques i decidim fer el vivac.


Val a dir que finalment no hi havia cap núvol al cel i vem gaudir d'un sostre completament estrellat, com feia anys que ja no es veu. A les ciutats i pobles ja no podem gaudir d'aquest espectacle. Dins el sac estem bastant bé, anem donant cops de cap i dormint a estones fins que de matinada comença a aixecarse el vent. Poc abans de que surti el sol jo començo a tenir fred i el termòmetre del rellotge em dona una mica més de 8 graus.
Finalment surt el sol. Hem dormit poc però estem descansats i ens preparem per caminar quan ja pugen els primers excursionistes cap al coll de la marrana. Són poc més de les 6 del matí.

Fa fred i no savem si el temps aguantarà gaire abans de ploure, i per això ens afanyem. Pugem al coll i tirem cap a la 'mole' del Bastiments. Anem pujant penosament completament sols, i veiem com ens segueix una parella. Anem bastant carregats, amb sac, màrfega, roba, força aigua i estris de escalada. Arribem al cim (millor dit, als cims, ja que el Bastiments te 3 cims units per una aresta pedregosa). El vent és fort i fa fred.







A partir d'aquí hem de continuar la carena en direcció Est. La devallada és important. Baixem vertiginosament més de 150 mts de desnivell per inestables tarteres, on s'endevina el corriol de tant en tant, indicat per unes antigues marques de color taronja (potser són les marques de la HRP?).


El descens ens porta a un coll i ara cal tornar a pujar gairebé tot el que hem baixat, fins assolir el estètic cim del Pic del Freser, on hem arribat grimpant un petit pas. Durant tot el transcurs de la carena hem gaudit de vistes cap al Nord, amb nombrosos llacs i estanyols.

Seguim la carena i descendim amb precaució fins al proper coll que ens portarà en suau pujada fins al pic de l'infern, però abans seguim a tota cresta fins el proper Pic de Gorgs. També arribem grimpant. Ara sí que anem al coll que el separa del pic de l'infern i sense cap dificultat hi arribem.
En aquest punt veiem que es formen bancs de boira i el cel es va cobrint d'un mantell grisòs. Com encara estem lluny del cotxe (a més de 2 hores) enprenem el retorn ràpidament. Seguim un corriol que ens porta per un pas rocòs en direcció a la cabana de Tirapits, i abans d'arrivar-hi agafem el GR11 en direcció cap a Ulldeter.
De tornada parem al refugi de Ulldeter per menjar una mica i finalment estem al cotxe abans de les 14:00h.
Ha sigut una jornada dura, sobretot pel pes de les motxiles, i amb el bon record dels 4 cims assolits, a part de la magnífica nit observant els estels.