Les coves dels Talibans

22-7-2008

Sorprenet excursió amb tocs d'escalada dins del massís de Pedraforca. El lloc no està gaire ressenyat i és bastant desconegut.
Quan prenem el desviament cap al mirador del Gresolet, al cap de poca estona prenem una pista a mà esquerra (en una explanada). La remontem poc més d'un km i girem cap a la dreta, just on hi ha un pal indicador.
Deixem el cotxe en una explanada, en un gran prat i seguim , primer una pista i desprès un corriol, que puja de forma inhumana per tartera. Remontem penosament uns 300 mts veient clarament la paret on estàn les dues coves.

Quan calculem que estem a la mateixa alçada prop del peu de la paret, girem direcció Est cercant el millor pas entre els matolls, intuint el corriol a vegades. Finalment arribem al peu de la petita canal amb la primera cova visible, i trobem una primera corda fixa.

Com no volem corre riscos no ens en fiem de la corda, portem les nostres assegurances. El primer pas el cataloga la ressenya disponible de IV-. Realment no ens ho va semblar. Es tracta d'un graó descompost amb molta herba i terra, que puja molt verticalment. A partir d'aquí fem una travessa que ens porta sota de la primera cova, que veiem que en realitat es tracta d'un pont inmens de roca.

La travessa, on hi continua la corda fixa, ja és més delicada, no tant per la dificultat (que no passa del III+) sino pel grau d'exposició. Estem a bastanta altura i els llocs on podem possar els peus són bastant arrodonits.

Sortim verticalment i muntem una reunió aprofitant un espit que subjecta la corda, reforçat amb un parell de tascons. Realment hem fet el pas més impressionant.

A partir d'aquí continuem un tall curt seguint la corda fixa i remuntem una canal herbosa. A dalt de tot, quan la paret gira cap a l'esquerra muntem una reunió en un petit arbre.

La següent tirada no caldria assegurar-la però com no volem sorpreses continuem assegurats. Tenim dificultats per sentir-nos ja que passat un esperó el camí torna a canviar d'orientació, però es fa sense més complicacions.

Aquesta cova és força gran i espectacular. Te una entrada de més de 5 mts de diàmetre i una llargada d'uns 50 metres- També muntem una reunió a la entrada a la dreta, en una fisura.

A partir d'aquí pugem per la cova amb passos de III però sense assegurar, tot i que una relliscada segurament ens faria baixar per la cova com un tobogan i sortir disparats.

A la sortida d'aquesta cova ens trovem amb una variant que està catalogada com de V+. Pel que vem veure es tracta d'un extraplom i xemeneixa, equipats amb espits, i una corda en forma de baga en la part més extraplomada, que possiblement es pugui passar en A0. No hi vem insistir i vem sortir cap a la llum, per la via de sortida normal. Un cop fora, assolim fàcilment la gran faixa sota el pollegó Inferior, que a la esquerra ens portaria a la gran diagonal. Vem decidir anar cap a dalt i cap a la dreta, per passar un coll entre roques, i tot seguint marques verdes, el corriol ens va portar en fort desnivell cap a la base de la tartera de la enforcadura del Pedraforca. D'aquí vem agafar un corriol que ens va portar al refugi on vem gaudir d'un bon arròs.

Un cop descansats vem pendre un corriol desfent camí, en direcció a Gòsol. El corriol era estret i ombrejat. El vem seguir fins deixar-lo en forta baixada i passant a seguir marques grogues i blanques. Desprès d'aquesta forta baixada el corriol es va mantenir i pujar lleugerament, fins portanr-nos novament al cotxe.

En definitiva, una ruta excepcional per la seva originalitat. Si haguèssim disposat de més temps la hauríem enlláçat amb la ruta de la gran diagonal fins el Pollegó Inferior, tot un veritable plaer.

Miky i Xavi.