STROMBOLI

22 a 25 Maig

La anomenada torxa del Mediterrà. Una minúscula illa amb un volcà actiu des de pràcticament sempre. Fa més de 2000 anys que els seus cràters treuen fum i magma. I de tant en tant, només de tant en tant, es desperta de cop i sense avisar. Llavors més val està lluny. La darrera vegada que es va evacuar la illa va ser durant els anys 90. Molta gent ja no va tornar. Dues grans erupcions van crear la alerta els anys 2003 i 2007. Des de llavors, no es pot pujar sense guia al cim, uns guies que van permanentment conectats per walky amb la protecció civil de la illa. Bé, aquesta és la versió oficinal. Jo també hi veig 'bussiness' en aquestes restriccions.
En resum, es pot observar un volcà en actiu molt a prop de casa nostra, a Europa, amb activitat assegurada i amb un baix pressupost. Cal estar una mica entrenat, no gaire, i cal fer reserves amb antelació. Hi hem anat al Maig i per poc no pugem per manca de reserva amb els guies.
A l'estiu ens podem trobar amb una illa completament colapsada (suposem).
Itinerari:
1er dia: Barcelona-Catania-Palerm, amb Windjet. Cotxe de lloger fins a Milazzo ( 250 km ) unes 3 hores. Autopista molt directe i poc trànsit.
2on dia:
Milazzo Stromboli amb vaixell ràpid que surt a les 7:25 del matí. En unes 3 hores arriba a Stromboli desprès de passar per diferents illes Eolies. Llogar habitació i guia i pujar a l'Stromboli.
3er dia: una volta pel pintoresc poble i sortir amb el vaixell a les 11.50 h. Arribada a Milazzo a prop de les 15.0 h. Cotxe i conduim direcció Palerm, però ens quedem a Cefalú, vil.la marinera molt interessant.

4art dia: Palerm-Catania-Barcelona.

Descripció de la pujada al Stromboli:

Ens hem trobat sense guia, amb tots el grups complerts. Protecció civil no autoritza més de 20 persones per grup. Com no marxarem sense pujar preguntem a l'Antonio (guia durant més de 30 anys) que podem fer. Ens diu, desprès de pensar-ho molt que ens mantinguem al darrera a uns 20 minuts de distància de tots els grups. Ell a dalt, de nit, ens conduirà amb el seu grup de baixada.
A les 17.30 h comencen a sortir els grups de guies (3 en total, avui només pujaran 60 persones). Enfilem els carrerons i camins sols en direcció a la muntanya.
Cal dir que hem de pujar prop de 900 mts, el camí és una pujada constant.
El camí és de sorra fina, bastant prensada i s'avança bé, envoltat de vegetació alta. Ràpidament anem guanyant alçada i el poble va quedant als nostres peus. Constantment hem de parar ja que atrapem al darrer grup. Llavors ens amagem i els observem amb prismàtics, talment com furtius.



A tot això, quan encara no portem una hora veiem la primera baixa. Un suís que no pot aguantar el ritme torna cap a baix. Serà la ùnica baixa del dia.

La pujada és mantinguda fins que arribem al límit de vegetació i fem una gran travessa en horitzontal (l'ùnic tram que no fa pujada). Estem a uns 550 mts de alçada i a partir d'aquí el camí agafa una gran pendent de lava i roques. És un dels pocs passos que permeten pujar fàcilment, ja que la resta és cendra volcànica molt fatigosa.



En la gran pala es puja en ziga-zaga i quan estem a 700 mts ens hem acostat perillosament al darrer grup. La veritat és que estaba fart d'anar esperant i volia arribar abans de que es fes fosc al cim. Resulta que el guia ens comença a cridar. Ens fem els despistats però la situació és molt violenta. En invita 'cortesment' a baixar sota pena de multa de 500 €.


És una situació clarament de crisi. Em passem moltes coses pel cap però cap de positiva. Penso en que potser estic perdent la meva única possibilitat de pujar. Comencem a baixar valorant la possibilitat de tornar a pujar per un altre via més tard, a les fosques. Sabem que pot ser perillós però no pensem en marxar sense pujar al cim. En aquests moments veiem un altre grup que està pujant i veiem que són 17. No estan complerts!. Ens acostem i ens fem els despistats, que no saviem que s'ha d'anar amb guia, que demà marxem, etc... El guia ho consulta pel walky i ens deixen pujar. Satisfacció i felicitat inmensa!! Segurament els deus del foc no volem que marxem de buit. Estem novament a 610 mts i tornem a pujar el fort pendent.

Estem a prop de la cresta, a uns 850 mts i veiem el mar de l'altre costat de la illa, just en la posta de sol. Veiem també uns refugis precaris que hi ha a la carena pensats per protegir-se en cas d'explosió de gran intensitat.

Aquí veiem les primeres fumaroles, hi ha molt fum en la zona dels cràters tot i que no els veiem directament, ja que un esperó ens els tapa. Ens possem el casc i ens abrigem una mica. Ara ja s'ha fet fosc i ens cal agafar els frontals. Descansem i anem sentint com uns trons que ens fan pujar l'adrenalina de cop.

Acabem de fer dels darrers metres fins a la cota 920 del pic Pizzo. En arribar el pic s'obra com un mirador cap els cràters, a més de 150 mts per sobre. Veiem quatre sortides de magma (4 cràters). Un d'ells és molt recent. L'espectacle és molt maco però no gaire espectacular, però tot d'un plegat, amb un soroll com d'un inmens soplet, per un dels cràters surt una columna de magma incandescent, pedres que pugen a una gran alçada i cauen rodolant. Les explosions ens succeixen de forma ininterrumpuda durant l'hora que estem al cim. El moment màgic es produeix quan ens quedem solament el nostre grup al cim, unes 20 persones. De manera expontània ens quedem en silenci veien una rera altre explosions, amb el cel cobert d'estels i amb els llums de la propera costa de Silicia i Itàlia. Quan ens avisen que en 10 minuts marxem seguim bocabadats i just abans de marxar, com si el volcà ho sabés, es produeixen 3 explosions simultànies de diferents cràters. Tot un espectacle!!!


Hem de començar la baixada. Ens recomanen que anem molt junts per no sortir del camí. El camí va a cercar un coll i es converteix en una inmensa pendent de cendra molt fina que baixa de manera molt directe 400 mts de desnivell. Hem portat mascaretes per al volcà, que no hem fet servir ja que el vent ens era favorable, però ara cal possarse-les ja que el grup aixeca molta pols.

Cap els 500 mts tornem a fer una petita pujada i una travessa en horitzontal, per tornar a agafar un camí entre vegetació, molt polsegós. Desprès de 6 h des de que vem sortir entrem al poble, que no disposa d'iluminació als carrers. Estem satisfets i encara meravellats. Megem una mica, en dutxem ja que tenim cendre per tot arreu i a dormir.

Imatge de la ruta seguida per la pujada (vert, 6 km) i la baixada (vermell, 3,4 km)