Cresta d'El Ferràn (Garrotxa)

19-4-2008

Avui portarem a terme un repte que fa uns 2 anys que esperem i en parlem. Amb una bona colla de companys, 7 en total, ens plantem en el prat davant de la passera de fusta que travessa la riera d'Oix, punt per on passa el GR11.
Avui hem sortit tard, són les 10 h aproximadament, i el dia és radiant. Tenim la sort de poder aprofitar un bon dia entre 2 dies plujosos.
Seguim el corriol pel mig del bosc, seguint marques vermelles. Molt aviat arribem a un mur de predra i una gran fletxa vermella ens indica que hem de començar a grimpar.
Anem pujant i arribats a un petit replà ens equipem amb el boudrier i una mica de material per assegurançes. Seguim pujant fins que un petit mur es barra el pas i cal fer una travessa cap a l'esquerra. Hi ha un parell de parabolts, abans hi havia un cable que algú ha tret. Passem una corda ja que, malgrat els petits arbres i matolls, la altura en cas de caiguda ja és considerable.
Un a un anem passant i arribem a un replà, al peu d'un mur d'uns 30 o 40 mts, (III). Novament passem una corda assegurada a sabines i algún que altre tascó.
Superat aquest pas ens plantem a l'entrada de la cova, una cova visible des del camí, molt metres per sota, i de grans dimensions.
Passada la cova, amb un pas bastant polit sortim a una espècie de gran cambra amb una nova cova més difícil, que evitem sortint directament per una rampa de (II - III), per oposició.
Superat aquest pas s'assoleix la cresta, que segueix fortament aèria. Els passos es succeixen fins que arribem a un fil molt estret i esmolat. Tornem a possar corda fixa fins que superem un petit coll on hi ha una baga d'assegurança (corda vella). A partir d¡aquí ja no fem servir més la corda. Passem per un tall de cresta molt horitzontal i estreta, sempre aèria, fins que ens enfrontem a un gran punt d'inflexió a la carena, un pic que es veu força més alt que el que hem estat fent. Un cop superat s'arriba a un petit bosc, i aprofitem per dinar. Són les 14:00h.
Quan ens possem novament en marxa no caminem més de 10 minuts i trobem el pas clau. Una profunda bretxa, amb una instalació de ràpel bastant enlairada, El ràpel és d'uns 25 metres i ens deixa o bé en el mateix collet, o en uns arbres aprop del mateix.
En aquest collet hi ha una instalació de ràpel que permet l'abandonament de la cresta. El tram que ve a continuació és un llarg d'uns 50 mts de corda. La dificultat es concentra al final d'una travessa equipada amb 2 pitons, pas de (IV-). Superat aquest past es va a cercar un arbre i desprès es puja verticalment per un sistema de fisures. Finalment es superen unes graonades fins assolir un replà en un punt culminant. De tot aquest pas impressiona la gran alçada que hi ha.
Passat aquest punt, que cal equipar convenienment amb bagues i material, ja no trobem dificultats, encara que això no vol dir que no s'hagi de mantenir la concentració i que ens queden encara entre 1 i 2 hores, depenent de la gent i del ritme.
Superant una infinitat de blocs, en alguns casos passant al límit de la cresta, amb altures de més de 60 mts, arribem al cim del Ferràn, punt culminant.

Finalment, desprès de descansar i de la foto de grup baixem directament al poble abandonat de Talaixà, per un corriol molt dret.
En el poble hi ha una petita casa habilitada com a refugi, que per passar la nit està força bé.
En uns 45 minuts i seguint el GR11 tornem al cotxe. Hem estat unes 8 hores en total, contant les parades.