Estem de vacances amb la família a Formigal i decideixo fer una ascensió per la zona en solitari. Analitzant les possibilitats decideixo finalment per proximitat i per bellesa la ascensió de l'Anayet.
Aquesta ascensió cal pendre-la seriosament, ja que comporta uns passos que si bé no són difícils, sí que poden ser perillosos en cas de pluja, neu o tempesta.
Inicio la excursió en l'aparcament Anayet de la estació de formigal. Com la carretera està tancada cal fer uns 2,4 km per carretera, molt monòtons i pesats. Passat l'edifici de la estació i un pont cal anar a cercar cap el riu el GR11. Les marques costen de trobar però ara solament cal seguirles tota la estona. Anem pujant graonades per una vall solitària i creuem el riu en unes 3 ocasions. La vall és solitària i emboltada d'un caos de blocs, alguns enormes. També veig marmotes en la part més alta. Finalment ataquem la pujada més seriosa, que em deixa en els enormes plans dels ibons d'Anayet. Una zona magnífica amb uns prats inmensos. El que més sobta és la visió directa de l'Anayet que es veu com una mole impressionant i punxaguda.
També es pot contemplar l'ibón més gran i retallat al fons l'impressionant Midi d'Ossau. Fins aquest punt he trigat unes 2 hores. Cal pujar ara al 'cuello d'Anayet' que queda entre l'Anayet i el Vértice de Anayet. És el punt més baix a l'esquerra visible en la fotografia superior. Inicialment segueixo GR però després un corriol evident m'hi porta.
Al final la pujada és força dura i vertical. Un cop en el coll (cuello d'Anayet) es pot triar d'anar al vértice (fàcil) o a l'Anayet (delicat). Començo a seguir la traça de corriol que va pujat per graonades i tarteres cada cop més verticals. Es passa per una zona amb roques vermelles (òxid de ferro) i en aquest punt un dret corriol ens porta al pas més impressionant (els primers punts en el gràfic següent)
Em trobo amb unes lloses inclinades que són molt perilloses. Donada la verticalitat de les parets calculo que la caiguda en cas d'ensopegada és de gairebé 200 mts. Aquest pas està equipat amb cadenes i els ancoratges són químics. Equipament impecable.
He tribat 2 hores 50 minuts. Les coordenades del pic són:
E 708225,26/N 4739708,60 /alt 2579 (WGS84).
A dalt del cim coincideixo amb unes 7 persones. Mentre baixo ja trobo grups més nombrosos que pugen. Un d'aquests grups han fet la mateixa via amb casc i disipadors, pel curt tram de la cadena. No ho considero necessari però si hi ha algú impressionable perquè no?
Es pot dir que he tancat un altre cercle amb aquesta ascensió. Primerament un antic company de feina aragonés, en Sergio, em va parlar d'aquesta ascensió. Darrerament un altre company de la feina la ha intentat en condicions hivernals i pel mal temps van desistir. Ara completo una ascensió que mai hagués pensat que acabaria fent.
El retorn el faig pel mateix camí. En total unes 5 hores 30 minuts i uns 16 km. 960 mts de desnivell positiu.
Al final la pujada és força dura i vertical. Un cop en el coll (cuello d'Anayet) es pot triar d'anar al vértice (fàcil) o a l'Anayet (delicat). Començo a seguir la traça de corriol que va pujat per graonades i tarteres cada cop més verticals. Es passa per una zona amb roques vermelles (òxid de ferro) i en aquest punt un dret corriol ens porta al pas més impressionant (els primers punts en el gràfic següent)
Em trobo amb unes lloses inclinades que són molt perilloses. Donada la verticalitat de les parets calculo que la caiguda en cas d'ensopegada és de gairebé 200 mts. Aquest pas està equipat amb cadenes i els ancoratges són químics. Equipament impecable.Superat aquest pas em trobo un tram de corriol herbrat que puja lleugerament fins l'altre dificultat: La ximeneia que ens portarà al cim. El primer tram està format per blocs que cal superar grimpant (segons puntets del gràfic, segurament II o II-). Desprès ja és solament un corriol molt vertical. Val a dir que tota aquesta ascensió és més perillosa a la baixada, donada la verticalitat. A la baixada fotografío excursionistes en el pas de la cadena o 'sirga' que diuen els aragonesos.
Finalment arribo a dalt. La vista és espectacular. El cim no farà més de 10x10 mts i tots els vessants són gairebé verticals. A sota la proba de que he fet el cim. La meva motxila, al fons el Vértice de Anayet, una mica més baix.
Finalment arribo a dalt. La vista és espectacular. El cim no farà més de 10x10 mts i tots els vessants són gairebé verticals. A sota la proba de que he fet el cim. La meva motxila, al fons el Vértice de Anayet, una mica més baix.
He tribat 2 hores 50 minuts. Les coordenades del pic són:
E 708225,26/N 4739708,60 /alt 2579 (WGS84).
A dalt del cim coincideixo amb unes 7 persones. Mentre baixo ja trobo grups més nombrosos que pugen. Un d'aquests grups han fet la mateixa via amb casc i disipadors, pel curt tram de la cadena. No ho considero necessari però si hi ha algú impressionable perquè no?
Es pot dir que he tancat un altre cercle amb aquesta ascensió. Primerament un antic company de feina aragonés, en Sergio, em va parlar d'aquesta ascensió. Darrerament un altre company de la feina la ha intentat en condicions hivernals i pel mal temps van desistir. Ara completo una ascensió que mai hagués pensat que acabaria fent.
El retorn el faig pel mateix camí. En total unes 5 hores 30 minuts i uns 16 km. 960 mts de desnivell positiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada