35 km pel riu Tarn

5-6/10/2007

Torno al riu Tarn per segon cop en poc temps, aquest cop amb el meu cosí, i amb la ideia de fer un recorregut de 2 dies amb kayak.
Arribem a La Malène a les 10 del matí i a les 11 ja estem a Monbrun, preparats per navegar. Tot el que necessitem per a 2 dies ho portem dins d'un gran bidó hermètic. Anem en Kayats individuals i descoberts. El vehicle ens deixa i ens vindrà a recollir al dia següent just abans del perillós 'Pas de Soucy'.
Comencem tranquil.lament, però les pluges de l'última nit han fet pujar el cabal i ben aviat trobem ràpids que ens deixen xops. Fins i tot, per una mala elecció al passar per sota un pont, em trobo amb una resclosa de 1 m i vaig a parar a l'aigua. Sort que no està massa freda.
Seguim, passant per paissatges francament bonics. Parem cada hora per fer una caixalada. Trobem un gran dic al poble de Prades, que superem per una escala habilitada a l'esquerra del mateix dic i, amb un ritme fluix i relaxat, passem pel poble de St Enemie, amb el seu gran pont.
Ja no falta gaire, 3 km fins a St Chely sur Tarn, poble on pararem a dormir (hotel molt acollidor).
Arribem al cap de poca estona, són les 15.00 h i deixem els kaiacs a la vora del riu.
Cal dir que a l'estiu hi ha multitud de campings a la vora del riu, però en aquesta época estan tots tancats.
Una dutxa reparadora i com que és d'hora, fem un troç un sender que resegeuix el riu en direcció de la corrent. El camí és preciós i entre l'anada i tornada estem unes 2 hores.
Un bon sopar, una mica de rugby per la tv i a l'endemà a les 8.00 ja estem en peu. Esmorzar a l'hotel i amb la fresca matinal tornem a trepitjar les fredes aigues. Encara entre penombres comencem a descobrir els trams més espectaculars de les gorgues. El salt d'aigua del mateix St Chely, un poblat on viuen 20 families (estiueig) que només s'accedeix amb barca i cable pels queviures, veiem castors i ocells que jo francament no coneixo (martí pescador blau diuen alguns entesos). Passem també pel costat de l'espectacular Castell del segle XV, convertit en hotel de luxe.
Arribem al dic de La Malene i el baixem com podem per les roques de l'esquerra, passem a informar als llogaters dels caiacs de que en una hora i mitja arribarem al final. Són les 10.00 del matí.
Seguim amb el mateix ritme suau, relaxant i alternant amb parades ( als detroits, el pas més fotogènic de totes les gorges del Tarn).
Finalment i amb pena, però també ganes (sentiment contradictori) arribem al final, són les 12.00h. Esperem mitja hora i ja ens venen a cercar. En uns 20 dies les empreses de kayac tanquen i ja no tornen fins setmana Santa.
Jo destacaria sobretot el llarg recorregut (35 km i 2 dies) en que hem baixat en caiac SOLS per les gorges. No ens hem creuat amb cap altre embarcació. Això ha donat un caràcter diferent a aquesta sortida. Ha sigut un esforç molt mesurat però constant. Un relax mental plenament recomanable.

Xavi i Francesc