El Pic Monoliet (2.727)

11-8-2007
Tenia al cap aquesta excursió des de feia molt temps. Una vegada va escriure en George Veron, famós pirineista i escritor de infinitat de guies, que és impossible determinar quin és el pic dels Pirineus més maco, però que sens dubte el coll per excel.lència és el Coll Mitjà. Efectivament la seva silueta des del pla de la Cerdanya francesa és espectacular: molt enlairat, tancat per dos pics gairebé simètrics, i d'una forma suau i perfecta.
Doncs bé, la ideia era pujar a aquest coll i continuar la cresta que comença en direcció SO i que acaba gairebé a la carena fronterera, al pas del Porc.
Es puja al poble de Prats de Balaguer i s'agafa una pista regular que ens porta a la bassa de Aumet(1.926). Aquí deixem el cotxe i anem a cercar en direcció S el GR10. El trobem just devant de cabana d'Aixeques, auxopluc precari. A partir d'aquí comença una forta pujada per guanyar 700 mts de desnivell. En totes les ressenyes que he trobat ens parlen de la terrorífica pujada, pel que anem poc a poc i amb calma. El GR puja a trobar una pista que porta al Coll Mitjà i va fent dreçera. Passa pel costat de la cabana de pedra anomenada 'Jaça dels collets', que trobem habitada per un pastor. Passem per la font del Coll Mitjà i en unes 2 hores arribem finalment al coll(2.367). Esplèndit. Vista del Canigó, Vall de Carançà, Vall de Bacivers, Bastiments, etc.

Pugem seguint fites fins al pic Redoun (2.677). Bona vista de tota la Cerdanya Francesa, Llac de les truites de Carançà, Infern, etc. Hi ha un polsador d'emergència que no sabem com obrir. Sembla que cal una clau especial.
A partir d'aqui veiem la cresta a seguir i ens sembla força complicada, com realment és. No hi ha cap camí. Solament trobem 3 ó 4 punts grocs en algún pas complicat. Cal baixar i pujar constantment. Per la esquerra el pendent presenta herba alta que dificulta el pas. Per la dreta molta roca i camí poc clar. Anem avançant penosament fins que trobem un grup d'agulles rocalloses que cal evitar com es pugi per passar. Les passem més aviat per l'esquerra i anant a cercar diferents 'collets' que ens permeten passar. Ens situem just sota del Pic Monoliet, i parem a menjar una mica.
La pujada és delicada. Pugem prop de la aresta NE pel vessant de la Vall de Carançà. Pugem tot el que podem seguit una canal herbada i ens decantem cap a l'esquerra fins un pas barrat per roques. Aquí, i amb precaució grimpem 3 pasos i sortim directament a la cresta cimera, planera i formada per grans roques incòmodes. Pic Monoliet(2.727). Gran panoràmica del proper pic del Racó Petit. Està a una mitja hora, però estem cansats i cal tornar. Hem de baixar 1.000 mts de desnivell i no hi ha cap camí clar, i no volem tornar per la mateixa cresta, ja que ens caldria baixar i pujar força.

Decidim anar fins al coll amb el Racó Petit i baixar per una tartera canal fins a la vall del Refugi de l'Orri. La baixa és força dura. Quan arribem a una zona d'estimball anem a cercar una estreta canal de pedres que baixa del Monoliet fins al fons de la vall. Trobem uns 3 pasos que cal desgrimpar amb conte, i el descens es fa llarg, però finalment arribem a creuar la riera i trobem el camí que baixa al refugi de l'Orri. Visió vall amunt del pic rodó, la cresta de l'heuret, les agulles del pic del Boc....
Arribem al refugi (1.810), no guardat, unes 10 places, font. Un entorn increible. Mengem i descansem. Són gairbé les 16.00 h i hem sortir del cotxe a les 07.30.

El camí final fins al cotxe és molt agradable. Una pista ample d'herba ens porta en mitja hora al cotxe.
Conclussions: Hem trobat la cresta del Pic Redoun al Monoliet molt esgotadora, cosa que ens ha fet dessistir d'arribar fins al pas del porc. L'itinerari no és gens concorregut, és molt solitari. La baixada per la canal ha sigut força dura.