Aventures quotidianes intrascendents

Sant Roc de Barroca

2010-03-07T17:10:00.002+01:00

Sortida del petit aparcament de la carretera de les Serres. Forta pujada desprès de passar per les cases que ja comencen a amenaçar runa. Arribem amb la respiració entretallada a la paret on es veuen els vells burins dels 'pioners'.
Al poc ja arribem a l'altiplà. Anem cap a Sant Roc i en una petita explanada on s'intiueix un corriol que s'endinsa al bosc arribem al que sembla un cementiri neolític. Es veuen unes 5 tombes circulars mig enrunades. Agraim la resenya d'un blog, ja que sense aquesta informació això passaria completament desapercebut. Remprenem el camí fins a Sant Roc. Encara s'aguanta d'empeus.
Comencem la llarga travessa en baixada seguint marques blanques i vermelles que ens porta prop del Llopart i a una casa en forma de castell.
Trobarem algun indicador que indica poblat ibèric. El seguim, ressegint marques vermelles com hem dit. La pujada es redreça. Passem prop del Puid d'Ali i seguim pujant. Just abans de sortir a un vèrtex geodèsic trobem el cartell del poblat ibèric. Realment no és més que un petit mur i un munt de pedres. Una mica decebuts tornem a desfer camí. Ens queda la llarga travessa en ascens de tot l'altiplà fins a Sant Roc novament. Abans d'arribar a l'impressionant mirador que hi ha abans de Sant Roc, seguim les marques vermelles en baixada. El corriol baixa per una fleblesa de la muralla de més de 60 mts d'alçada. Trobem pistes que ens aparten força de cotxe. Anem a sortir a la carretera i emprenem els darrers kms trotant i corrent, ja que es fa tard.

Cap de setmana d'orientació

2009-05-31T19:14:00.003+02:00

Disabte, festa de final de curs a l'escola. Organitzo un taller de 'mini' cursa d'orientació. Veig que a l'escola i a les colònies ja es comença a treballar. Bastants alumnes ja n'han sentit parlar i ja n'han fet.

Diumenge cursa popular a les Dunes de torroella. Circuit llarg, 1 h i 48 minuts, 25 fites. Llarg i complicat. Un bon entrenament. Acabem la festa amb un merescut picnic a la zona de les Dunes.

Ja hem completat la ruta de les 10 ermites

2009-05-20T18:26:00.004+02:00

El passat 10 de maig vem completar la darrera etapa, coincidint amb l'aplec de Sta Bàrbara.
Vem sortir de Castanyet, vem pujar a Sta Bàrbara pel Suròs, vem tornar al coll del Roscall i vem anar fins a la fàbrica, sota Can Iglesies.
Vem pujar a l'Espinau, on teniem un 2on cotxe i cap a casa.

Hivernal al Costabona

2009-03-15T23:35:00.007+01:00

Agafem pista en obres a la sortida de Setcases en direcció a Espinavell. Hi ha una tanca provisional que vem obrir. Arribem amb el cotxe fins passada una granja a la dreta. Es comença una llarga aproximació per la pista, que en alguns punts té més de mig metre de neu.

Progressem amb raquetes, però la neu costra fa penosa la progressió. Deixem el corriol que puja directe al refugi de la Balmeta (Jaume Ferrer).

Al cap d'un parell d'hores o més, tenint el Costabona davant i a prop d'un tancat per bestiar, comencem a pujar directament cap a les roques del Marcer. El llom o aresta Sud està bastant lliure de neu.

Es puja penosament en direcció al cim, guanyant de cop quasi 500 mts de desnivell, seguint alguna fita i corriols. Arribem al cim (2.468 altitud de gps), amb visió del Canigó en primer plà, i vistes molt llunyanes. Vèrtex geodèsic i creus.

Per no repetir la penosa pista baixarem en direcció al Refugi Jaume Ferrer. Anem primerament al coll de Pal i pugem uns metres en direcció al Roc Colom, baixant pel llom que ens porta directament al refugi. En la baixada ens calcem novament raquetes per progressar per una gran clapa de neu. Visió del Costabona poc després del coll de Pal.

Passat el refugi cal tornar a possar-se raquetes per seguir el corriol que ens porta a través del bosc primer, i per una gran clariana desprès, fins a la pista que hem seguit a la pujada. Desfem el camí fins al cotxe.

En total hem fet uns 18-19 kms. En total hem estat unes 7 h 30 min aproximadament. Progressió penosa per les condicions de la neu. El piolet i els crampons no s'han hagut d'utilitzar.

Sils-Vallcanera Orientació

2009-02-22T19:56:00.005+01:00

Cursa molt interessant pel bonic entorn de Vallacanera. Vem arrodonir la jormada fent un gran picnic en el mític 'forn del vidre'.
Zona del picnic, amb la casa enrunada i uns arbres monumentals. Que hi ha a la base del primer arbre?

Una fita de la cursa d'orientació.

Les Agudes carregades de neu

2009-02-09T22:24:00.005+01:00

Any de nevades. Material: corda de 30 mts, piolet, bagues i algún empotrador.

Ruta de les 10 ermites: El Pedró - S.C.Horta

2008-12-24T10:26:00.009+01:00

Fotografía: Santa Creu d'Horta

Deixem el cotxe a l'Espinau i agafem una pista que ens porta, entre castanyers, fins al Pedró en poc més de mitja hora.

La ruta de les ermites continua des de la ermita del Pedró. Seguint les marques inmediatament agafem un corriol en baixada que ens porta a la Barraca del Pedró, casa que està envoltada d'una vegetació molt espessa.

El camí segueix per pista que va fent llaçades per adaptarse al terreny, i de manera més o menys horitzontal ens porta a la gran casa del Subirà de Santa Creu. Abans es passa per una indicació que porta a la font del rupit, que està a uns 75 mts del camí.

Deixant la gran casa pairal del Subirà, seguim per la pista principal passant prop de la casa de Can Mon, on prenem una drecera que ens porta al Coll de cirers, cruilla on podem baixar a Ossor.

El camí-pista continua passant per la casa La Casilla, i aviat veiem la propera ermita.
En menys de 5 minuts arribem a la ermita de Santa Creu d'Horta.
A partir d'aquí el camí torna novament a ser un corriol que baixa pel mig del bosc fins a sortir prop d'un antic canal d'aigua. Ben aviat arribem al monumental Roure de can Iglesias. Un exemplar realment magnífic que sobresurt de la abundant vegetació de l'entorn. El corriol passa just pel costat d'aquest gran arbre, catalogat per la generalitat, i cal desgrimpar per les seves arrels que poden estar, segons les condicions, molt relliscoses.
El corriol ens porta novament a una pista i atravessant un pont veiem les runes de la fàbrica, edifici industrial enrunat que manté les façanes i una gran xemeneia, amagada entre la vegetació. Aquí arriba les restes del canal que deuria portar aigua quan la fàbrica estaba encara en activitat.
Aquí deixem la ruta de les ermites i fem marxa enrera per tornar al cotxe que tenim a l'Espinau. En el primer gran revolt tancat de la pista seguim recte i ràpidament agafem una pista emboscada que ens porta just a la casa, estalviant-nos molts revolts de la pista principal.

Longitud recorreguda: 10,6 km

Nova Etapa del GR11

2008-11-19T15:02:00.004+01:00

S'ha portat a terme una nova etapa que ens acosta cada cop més al nostre objectiu final, Andorra.
Pots consultar la informació al blog (enllaç 'GR11 Pirineu gironí')

Cursa d'orientació a La Cellera

2008-11-11T22:21:00.005+01:00

9-11-2008

Desprès d'uns caps de setmana amb poca activiat 'aventurera' , anant pels camps de futbol de la comarca acompanyant al nen, i una esporàdica tarda dedicada a la escalada a Farners, avui anem a fer novament una cursa.

El dia és magnífic i la participació molt alta. Els nens van tots junts acompanyats de les mares i un company i jo anem a fer una cursa individual.

El circuit és molt planer i fàcil. En part pel bosc i també urbà. Bones sensacions per a tornar-hi ben aviat.

GR 11 6ª etapa

2008-09-17T22:47:00.007+02:00

El passat 13-9-2008 vem realitzar la etapa entre Corsavell i la riera d'Oix (palanca del Samsó). Podeu consultar el resum de la etapa en el blog:

http://www.gr11sils.blogspot.com/

BTT Sils - Pic Marí (Maçanet de la Selva)

2008-09-17T22:47:00.006+02:00

Sortida llampec fins al pic Marí (o San Marí).

La pujada final la faig a peu.

long: 22,5 km

Btt Sils-Montcorb-Balneari

2008-09-08T23:09:00.005+02:00

Sortida de poc més de 31 kms.

Els punts de pas són:

Benzinera de Sils

Cementiri

Polígon Industrial

Riudarenes

Esglèsia de Montcorb

Camping de Riudarenes

Carretera vella de la Esparra

Bassa de can Tort

Carretera vella a Sta Coloma

Balneari Termes Orión

Carretera de la Esparra

Riudarenes

Sils

BTT Sils-Castell de Maçanet

2008-08-31T16:37:00.003+02:00

Ruta que aprofita part d'un circuit marcat BTT que passa vorejant l'estany de Sils. Poc abans d'arribar al polígon de Massanet es devia seguint indicadors cap el Castell de Torcafelló. Passem pel centre de Massanet i per pista, continuem fins al castell que domina un turó aïllat. Sortida sencilla que ens porta a dalt del turó on es pot observar el castell reconstruit, que data del segle XII. Dins del castell, que mostra clarament el fossat perimetral, hi ha una esglèsia (Capella de Sant Jordi) posterior del Segle XV, que permet accedir mitjançant una escala de cargol a un mirador.

La vista és interessant ja que abasta una gran extensió de la plana del gironès.

La tornada fins a Massanet és pel mateix camí, i el retorn a Sils es completa continuant el circuit de l'Estany.

Excursió curta i fàcil. Menys de 20 km, poc desnivell , excepte el tram final de la pujada al castell.

PIC ANAYET - 2574 (Valle de Tena)

2008-08-29T18:48:00.009+02:00

27-8-2008
Estem de vacances amb la família a Formigal i decideixo fer una ascensió per la zona en solitari. Analitzant les possibilitats decideixo finalment per proximitat i per bellesa la ascensió de l'Anayet.
Aquesta ascensió cal pendre-la seriosament, ja que comporta uns passos que si bé no són difícils, sí que poden ser perillosos en cas de pluja, neu o tempesta.
Inicio la excursió en l'aparcament Anayet de la estació de formigal. Com la carretera està tancada cal fer uns 2,4 km per carretera, molt monòtons i pesats. Passat l'edifici de la estació i un pont cal anar a cercar cap el riu el GR11. Les marques costen de trobar però ara solament cal seguirles tota la estona. Anem pujant graonades per una vall solitària i creuem el riu en unes 3 ocasions. La vall és solitària i emboltada d'un caos de blocs, alguns enormes. També veig marmotes en la part més alta. Finalment ataquem la pujada més seriosa, que em deixa en els enormes plans dels ibons d'Anayet. Una zona magnífica amb uns prats inmensos. El que més sobta és la visió directa de l'Anayet que es veu com una mole impressionant i punxaguda.

També es pot contemplar l'ibón més gran i retallat al fons l'impressionant Midi d'Ossau. Fins aquest punt he trigat unes 2 hores. Cal pujar ara al 'cuello d'Anayet' que queda entre l'Anayet i el Vértice de Anayet. És el punt més baix a l'esquerra visible en la fotografia superior. Inicialment segueixo GR però després un corriol evident m'hi porta. Al final la pujada és força dura i vertical. Un cop en el coll (cuello d'Anayet) es pot triar d'anar al vértice (fàcil) o a l'Anayet (delicat). Començo a seguir la traça de corriol que va pujat per graonades i tarteres cada cop més verticals. Es passa per una zona amb roques vermelles (òxid de ferro) i en aquest punt un dret corriol ens porta al pas més impressionant (els primers punts en el gràfic següent)

Em trobo amb unes lloses inclinades que són molt perilloses. Donada la verticalitat de les parets calculo que la caiguda en cas d'ensopegada és de gairebé 200 mts. Aquest pas està equipat amb cadenes i els ancoratges són químics. Equipament impecable.

Superat aquest pas em trobo un tram de corriol herbrat que puja lleugerament fins l'altre dificultat: La ximeneia que ens portarà al cim. El primer tram està format per blocs que cal superar grimpant (segons puntets del gràfic, segurament II o II-). Desprès ja és solament un corriol molt vertical. Val a dir que tota aquesta ascensió és més perillosa a la baixada, donada la verticalitat. A la baixada fotografío excursionistes en el pas de la cadena o 'sirga' que diuen els aragonesos.

Finalment arribo a dalt. La vista és espectacular. El cim no farà més de 10x10 mts i tots els vessants són gairebé verticals. A sota la proba de que he fet el cim. La meva motxila, al fons el Vértice de Anayet, una mica més baix.

He tribat 2 hores 50 minuts. Les coordenades del pic són:

E 708225,26/N 4739708,60 /alt 2579 (WGS84).

A dalt del cim coincideixo amb unes 7 persones. Mentre baixo ja trobo grups més nombrosos que pugen. Un d'aquests grups han fet la mateixa via amb casc i disipadors, pel curt tram de la cadena. No ho considero necessari però si hi ha algú impressionable perquè no?
Es pot dir que he tancat un altre cercle amb aquesta ascensió. Primerament un antic company de feina aragonés, en Sergio, em va parlar d'aquesta ascensió. Darrerament un altre company de la feina la ha intentat en condicions hivernals i pel mal temps van desistir. Ara completo una ascensió que mai hagués pensat que acabaria fent.

El retorn el faig pel mateix camí. En total unes 5 hores 30 minuts i uns 16 km. 960 mts de desnivell positiu.

Tram del Carrilet (arquitectura ferroviària)

2008-08-24T11:03:00.005+02:00

23-8-2008

Sortim a estirar les cames i farem un tram d'anada i tornada. Deixem el cotxe en l'aparcament de la piscina d'Anglès, al costat d'un skate-park. (E469477/4645496/alt 153).
L'itinerari ens porta ràpidament a la Cellera. Aquí unes obres ens obliguen a desviar-nos pel centre del poble. Després de creuar alguna carretera secundària emprenem una recta llarga pel mig d'uns horts fins a l'Estació del Pasteral. (E 467339 /N4648110 / alt 180,1)
Ara cal seguir per carretera i baixar a atravessar el Ter per tornar a remontar. Comença aquí un dur tall amb una rampa curta del 17%. Aquest camí no segueix el recorregut original del carrilet. Va a sortir prop d'una masia i granges fins portar-nos a l'estació d'Amer, on hi ha una acollidora àrea de picnic. (E 466667 /N 4651034 /alt 216 ).

A partir d'aquí el camí continua pujant de manera imperceptible però constant. El recorregut és magnífic. Estem envoltats de verd, sense cap poble ni case a prop en molts km, i anem passant una succesió de ponts i de entalles en el terreny. Val a dir que el track en aquesta zona és perd sovint ja que el senyal del gps és molt dèbil.
Una succesió de rectes molt llargues ens porta al poble de Les Planes d'Hostoles i arribem a l'antiga estació. (E462327/N4656028/alt 347)

Portem poc més de 16 km i emprenem el retorn fins al punt de partida. El retorn és fa molt més ràpid en comparació amb l'anada, ja que el suau pendent de baixada ens porta sense dificultats.
Val a dir que per tota la ruta hi ha restes d'arquitectura ferroviària (ponts, aturadors, magatzems enrunats, estacions, etc...). TAmbé molt sovint es poden trobar bancs per descansar. Ruta molt recomanable.

Pic de l'infern

2008-07-27T18:38:00.008+02:00

26-7-2008

El plantejament inicial que perseguiem era el de pujar el Bastiments a la nit i dormir-hi al cim. A darrera hora vem tenir diferents complicacions que van fer variar aquest plantejament inicial. Per un costat, no vem poder sortir de casa d'hora amb la qual cosa vem arribar a Ulldeter a 2/4 d'una de la matinada aproximadament. Per altre banda, durant el dia va estar plovent (l'ùnic dia d'aquesta setmana que plovia) i a part d'estar tot xop, no podiem descartar que no hi haguès tempesta durant la nit, cosa que no atrau gaire quan estàs a d'alt d'un cim de prop de 3000 mts.
Finalment comencem a pujar carregats i a la llum del frontal i passant per davant del refugi d'ulldeter descartem dormir-hi i continuem pujant. Passat uns 20 minuts trobem un prat i unes roques i decidim fer el vivac.

Val a dir que finalment no hi havia cap núvol al cel i vem gaudir d'un sostre completament estrellat, com feia anys que ja no es veu. A les ciutats i pobles ja no podem gaudir d'aquest espectacle. Dins el sac estem bastant bé, anem donant cops de cap i dormint a estones fins que de matinada comença a aixecarse el vent. Poc abans de que surti el sol jo començo a tenir fred i el termòmetre del rellotge em dona una mica més de 8 graus.
Finalment surt el sol. Hem dormit poc però estem descansats i ens preparem per caminar quan ja pugen els primers excursionistes cap al coll de la marrana. Són poc més de les 6 del matí.

Fa fred i no savem si el temps aguantarà gaire abans de ploure, i per això ens afanyem. Pugem al coll i tirem cap a la 'mole' del Bastiments. Anem pujant penosament completament sols, i veiem com ens segueix una parella. Anem bastant carregats, amb sac, màrfega, roba, força aigua i estris de escalada. Arribem al cim (millor dit, als cims, ja que el Bastiments te 3 cims units per una aresta pedregosa). El vent és fort i fa fred.

A partir d'aquí hem de continuar la carena en direcció Est. La devallada és important. Baixem vertiginosament més de 150 mts de desnivell per inestables tarteres, on s'endevina el corriol de tant en tant, indicat per unes antigues marques de color taronja (potser són les marques de la HRP?).

El descens ens porta a un coll i ara cal tornar a pujar gairebé tot el que hem baixat, fins assolir el estètic cim del Pic del Freser, on hem arribat grimpant un petit pas. Durant tot el transcurs de la carena hem gaudit de vistes cap al Nord, amb nombrosos llacs i estanyols.

Seguim la carena i descendim amb precaució fins al proper coll que ens portarà en suau pujada fins al pic de l'infern, però abans seguim a tota cresta fins el proper Pic de Gorgs. També arribem grimpant. Ara sí que anem al coll que el separa del pic de l'infern i sense cap dificultat hi arribem.
En aquest punt veiem que es formen bancs de boira i el cel es va cobrint d'un mantell grisòs. Com encara estem lluny del cotxe (a més de 2 hores) enprenem el retorn ràpidament. Seguim un corriol que ens porta per un pas rocòs en direcció a la cabana de Tirapits, i abans d'arrivar-hi agafem el GR11 en direcció cap a Ulldeter.
De tornada parem al refugi de Ulldeter per menjar una mica i finalment estem al cotxe abans de les 14:00h.
Ha sigut una jornada dura, sobretot pel pes de les motxiles, i amb el bon record dels 4 cims assolits, a part de la magnífica nit observant els estels.

Les coves dels Talibans

2008-07-27T18:35:00.004+02:00

22-7-2008

Sorprenet excursió amb tocs d'escalada dins del massís de Pedraforca. El lloc no està gaire ressenyat i és bastant desconegut.
Quan prenem el desviament cap al mirador del Gresolet, al cap de poca estona prenem una pista a mà esquerra (en una explanada). La remontem poc més d'un km i girem cap a la dreta, just on hi ha un pal indicador.
Deixem el cotxe en una explanada, en un gran prat i seguim , primer una pista i desprès un corriol, que puja de forma inhumana per tartera. Remontem penosament uns 300 mts veient clarament la paret on estàn les dues coves.

Quan calculem que estem a la mateixa alçada prop del peu de la paret, girem direcció Est cercant el millor pas entre els matolls, intuint el corriol a vegades. Finalment arribem al peu de la petita canal amb la primera cova visible, i trobem una primera corda fixa.

Com no volem corre riscos no ens en fiem de la corda, portem les nostres assegurances. El primer pas el cataloga la ressenya disponible de IV-. Realment no ens ho va semblar. Es tracta d'un graó descompost amb molta herba i terra, que puja molt verticalment. A partir d'aquí fem una travessa que ens porta sota de la primera cova, que veiem que en realitat es tracta d'un pont inmens de roca.

La travessa, on hi continua la corda fixa, ja és més delicada, no tant per la dificultat (que no passa del III+) sino pel grau d'exposició. Estem a bastanta altura i els llocs on podem possar els peus són bastant arrodonits.

Sortim verticalment i muntem una reunió aprofitant un espit que subjecta la corda, reforçat amb un parell de tascons. Realment hem fet el pas més impressionant.

A partir d'aquí continuem un tall curt seguint la corda fixa i remuntem una canal herbosa. A dalt de tot, quan la paret gira cap a l'esquerra muntem una reunió en un petit arbre.

La següent tirada no caldria assegurar-la però com no volem sorpreses continuem assegurats. Tenim dificultats per sentir-nos ja que passat un esperó el camí torna a canviar d'orientació, però es fa sense més complicacions.

Aquesta cova és força gran i espectacular. Te una entrada de més de 5 mts de diàmetre i una llargada d'uns 50 metres- També muntem una reunió a la entrada a la dreta, en una fisura.

A partir d'aquí pugem per la cova amb passos de III però sense assegurar, tot i que una relliscada segurament ens faria baixar per la cova com un tobogan i sortir disparats.

A la sortida d'aquesta cova ens trovem amb una variant que està catalogada com de V+. Pel que vem veure es tracta d'un extraplom i xemeneixa, equipats amb espits, i una corda en forma de baga en la part més extraplomada, que possiblement es pugui passar en A0. No hi vem insistir i vem sortir cap a la llum, per la via de sortida normal. Un cop fora, assolim fàcilment la gran faixa sota el pollegó Inferior, que a la esquerra ens portaria a la gran diagonal. Vem decidir anar cap a dalt i cap a la dreta, per passar un coll entre roques, i tot seguint marques verdes, el corriol ens va portar en fort desnivell cap a la base de la tartera de la enforcadura del Pedraforca. D'aquí vem agafar un corriol que ens va portar al refugi on vem gaudir d'un bon arròs.

Un cop descansats vem pendre un corriol desfent camí, en direcció a Gòsol. El corriol era estret i ombrejat. El vem seguir fins deixar-lo en forta baixada i passant a seguir marques grogues i blanques. Desprès d'aquesta forta baixada el corriol es va mantenir i pujar lleugerament, fins portanr-nos novament al cotxe.

En definitiva, una ruta excepcional per la seva originalitat. Si haguèssim disposat de més temps la hauríem enlláçat amb la ruta de la gran diagonal fins el Pollegó Inferior, tot un veritable plaer.

Miky i Xavi.

GR11 9ª Etapa

2008-07-16T08:14:00.001+02:00

Podeu veure al blog de la Transpirenaica la nova etapa portada a terme el passat 5-7-2008, amb la col.laboració de la nostra familia.

Nova etapa GR 11

2008-06-10T23:32:00.002+02:00

Pots veure la descripció d'una nova etapa del GR11 en l'enllaç que surt al marge dret del blog.

STROMBOLI

2008-05-26T21:14:00.013+02:00

22 a 25 Maig

La anomenada torxa del Mediterrà. Una minúscula illa amb un volcà actiu des de pràcticament sempre. Fa més de 2000 anys que els seus cràters treuen fum i magma. I de tant en tant, només de tant en tant, es desperta de cop i sense avisar. Llavors més val està lluny. La darrera vegada que es va evacuar la illa va ser durant els anys 90. Molta gent ja no va tornar. Dues grans erupcions van crear la alerta els anys 2003 i 2007. Des de llavors, no es pot pujar sense guia al cim, uns guies que van permanentment conectats per walky amb la protecció civil de la illa. Bé, aquesta és la versió oficinal. Jo també hi veig 'bussiness' en aquestes restriccions.
En resum, es pot observar un volcà en actiu molt a prop de casa nostra, a Europa, amb activitat assegurada i amb un baix pressupost. Cal estar una mica entrenat, no gaire, i cal fer reserves amb antelació. Hi hem anat al Maig i per poc no pugem per manca de reserva amb els guies.
A l'estiu ens podem trobar amb una illa completament colapsada (suposem).
Itinerari:
1er dia: Barcelona-Catania-Palerm, amb Windjet. Cotxe de lloger fins a Milazzo ( 250 km ) unes 3 hores. Autopista molt directe i poc trànsit.
2on dia:
Milazzo Stromboli amb vaixell ràpid que surt a les 7:25 del matí. En unes 3 hores arriba a Stromboli desprès de passar per diferents illes Eolies. Llogar habitació i guia i pujar a l'Stromboli.
3er dia: una volta pel pintoresc poble i sortir amb el vaixell a les 11.50 h. Arribada a Milazzo a prop de les 15.0 h. Cotxe i conduim direcció Palerm, però ens quedem a Cefalú, vil.la marinera molt interessant.

4art dia: Palerm-Catania-Barcelona.

Descripció de la pujada al Stromboli:

Ens hem trobat sense guia, amb tots el grups complerts. Protecció civil no autoritza més de 20 persones per grup. Com no marxarem sense pujar preguntem a l'Antonio (guia durant més de 30 anys) que podem fer. Ens diu, desprès de pensar-ho molt que ens mantinguem al darrera a uns 20 minuts de distància de tots els grups. Ell a dalt, de nit, ens conduirà amb el seu grup de baixada.
A les 17.30 h comencen a sortir els grups de guies (3 en total, avui només pujaran 60 persones). Enfilem els carrerons i camins sols en direcció a la muntanya.
Cal dir que hem de pujar prop de 900 mts, el camí és una pujada constant.
El camí és de sorra fina, bastant prensada i s'avança bé, envoltat de vegetació alta. Ràpidament anem guanyant alçada i el poble va quedant als nostres peus. Constantment hem de parar ja que atrapem al darrer grup. Llavors ens amagem i els observem amb prismàtics, talment com furtius.

A tot això, quan encara no portem una hora veiem la primera baixa. Un suís que no pot aguantar el ritme torna cap a baix. Serà la ùnica baixa del dia.

La pujada és mantinguda fins que arribem al límit de vegetació i fem una gran travessa en horitzontal (l'ùnic tram que no fa pujada). Estem a uns 550 mts de alçada i a partir d'aquí el camí agafa una gran pendent de lava i roques. És un dels pocs passos que permeten pujar fàcilment, ja que la resta és cendra volcànica molt fatigosa.

En la gran pala es puja en ziga-zaga i quan estem a 700 mts ens hem acostat perillosament al darrer grup. La veritat és que estaba fart d'anar esperant i volia arribar abans de que es fes fosc al cim. Resulta que el guia ens comença a cridar. Ens fem els despistats però la situació és molt violenta. En invita 'cortesment' a baixar sota pena de multa de 500 €.

És una situació clarament de crisi. Em passem moltes coses pel cap però cap de positiva. Penso en que potser estic perdent la meva única possibilitat de pujar. Comencem a baixar valorant la possibilitat de tornar a pujar per un altre via més tard, a les fosques. Sabem que pot ser perillós però no pensem en marxar sense pujar al cim. En aquests moments veiem un altre grup que està pujant i veiem que són 17. No estan complerts!. Ens acostem i ens fem els despistats, que no saviem que s'ha d'anar amb guia, que demà marxem, etc... El guia ho consulta pel walky i ens deixen pujar. Satisfacció i felicitat inmensa!! Segurament els deus del foc no volem que marxem de buit. Estem novament a 610 mts i tornem a pujar el fort pendent.

Estem a prop de la cresta, a uns 850 mts i veiem el mar de l'altre costat de la illa, just en la posta de sol. Veiem també uns refugis precaris que hi ha a la carena pensats per protegir-se en cas d'explosió de gran intensitat.

Aquí veiem les primeres fumaroles, hi ha molt fum en la zona dels cràters tot i que no els veiem directament, ja que un esperó ens els tapa. Ens possem el casc i ens abrigem una mica. Ara ja s'ha fet fosc i ens cal agafar els frontals. Descansem i anem sentint com uns trons que ens fan pujar l'adrenalina de cop.

Acabem de fer dels darrers metres fins a la cota 920 del pic Pizzo. En arribar el pic s'obra com un mirador cap els cràters, a més de 150 mts per sobre. Veiem quatre sortides de magma (4 cràters). Un d'ells és molt recent. L'espectacle és molt maco però no gaire espectacular, però tot d'un plegat, amb un soroll com d'un inmens soplet, per un dels cràters surt una columna de magma incandescent, pedres que pugen a una gran alçada i cauen rodolant. Les explosions ens succeixen de forma ininterrumpuda durant l'hora que estem al cim. El moment màgic es produeix quan ens quedem solament el nostre grup al cim, unes 20 persones. De manera expontània ens quedem en silenci veien una rera altre explosions, amb el cel cobert d'estels i amb els llums de la propera costa de Silicia i Itàlia. Quan ens avisen que en 10 minuts marxem seguim bocabadats i just abans de marxar, com si el volcà ho sabés, es produeixen 3 explosions simultànies de diferents cràters. Tot un espectacle!!!

Hem de començar la baixada. Ens recomanen que anem molt junts per no sortir del camí. El camí va a cercar un coll i es converteix en una inmensa pendent de cendra molt fina que baixa de manera molt directe 400 mts de desnivell. Hem portat mascaretes per al volcà, que no hem fet servir ja que el vent ens era favorable, però ara cal possarse-les ja que el grup aixeca molta pols.

Cap els 500 mts tornem a fer una petita pujada i una travessa en horitzontal, per tornar a agafar un camí entre vegetació, molt polsegós. Desprès de 6 h des de que vem sortir entrem al poble, que no disposa d'iluminació als carrers. Estem satisfets i encara meravellats. Megem una mica, en dutxem ja que tenim cendre per tot arreu i a dormir.

Imatge de la ruta seguida per la pujada (vert, 6 km) i la baixada (vermell, 3,4 km)

Cresta d'El Ferràn (Garrotxa)

2008-04-20T23:09:00.013+02:00

19-4-2008

Avui portarem a terme un repte que fa uns 2 anys que esperem i en parlem. Amb una bona colla de companys, 7 en total, ens plantem en el prat davant de la passera de fusta que travessa la riera d'Oix, punt per on passa el GR11.
Avui hem sortit tard, són les 10 h aproximadament, i el dia és radiant. Tenim la sort de poder aprofitar un bon dia entre 2 dies plujosos.
Seguim el corriol pel mig del bosc, seguint marques vermelles. Molt aviat arribem a un mur de predra i una gran fletxa vermella ens indica que hem de començar a grimpar.
Anem pujant i arribats a un petit replà ens equipem amb el boudrier i una mica de material per assegurançes. Seguim pujant fins que un petit mur es barra el pas i cal fer una travessa cap a l'esquerra. Hi ha un parell de parabolts, abans hi havia un cable que algú ha tret. Passem una corda ja que, malgrat els petits arbres i matolls, la altura en cas de caiguda ja és considerable.
Un a un anem passant i arribem a un replà, al peu d'un mur d'uns 30 o 40 mts, (III). Novament passem una corda assegurada a sabines i algún que altre tascó.
Superat aquest pas ens plantem a l'entrada de la cova, una cova visible des del camí, molt metres per sota, i de grans dimensions.
Passada la cova, amb un pas bastant polit sortim a una espècie de gran cambra amb una nova cova més difícil, que evitem sortint directament per una rampa de (II - III), per oposició.
Superat aquest pas s'assoleix la cresta, que segueix fortament aèria. Els passos es succeixen fins que arribem a un fil molt estret i esmolat. Tornem a possar corda fixa fins que superem un petit coll on hi ha una baga d'assegurança (corda vella). A partir d¡aquí ja no fem servir més la corda. Passem per un tall de cresta molt horitzontal i estreta, sempre aèria, fins que ens enfrontem a un gran punt d'inflexió a la carena, un pic que es veu força més alt que el que hem estat fent. Un cop superat s'arriba a un petit bosc, i aprofitem per dinar. Són les 14:00h.
Quan ens possem novament en marxa no caminem més de 10 minuts i trobem el pas clau. Una profunda bretxa, amb una instalació de ràpel bastant enlairada, El ràpel és d'uns 25 metres i ens deixa o bé en el mateix collet, o en uns arbres aprop del mateix.
En aquest collet hi ha una instalació de ràpel que permet l'abandonament de la cresta. El tram que ve a continuació és un llarg d'uns 50 mts de corda. La dificultat es concentra al final d'una travessa equipada amb 2 pitons, pas de (IV-). Superat aquest past es va a cercar un arbre i desprès es puja verticalment per un sistema de fisures. Finalment es superen unes graonades fins assolir un replà en un punt culminant. De tot aquest pas impressiona la gran alçada que hi ha.
Passat aquest punt, que cal equipar convenienment amb bagues i material, ja no trobem dificultats, encara que això no vol dir que no s'hagi de mantenir la concentració i que ens queden encara entre 1 i 2 hores, depenent de la gent i del ritme.
Superant una infinitat de blocs, en alguns casos passant al límit de la cresta, amb altures de més de 60 mts, arribem al cim del Ferràn, punt culminant.

Finalment, desprès de descansar i de la foto de grup baixem directament al poble abandonat de Talaixà, per un corriol molt dret.
En el poble hi ha una petita casa habilitada com a refugi, que per passar la nit està força bé.
En uns 45 minuts i seguint el GR11 tornem al cotxe. Hem estat unes 8 hores en total, contant les parades.

Puig d'Afrou

2008-03-30T22:59:00.005+02:00

30-3-2008

Avui toca sortir a entrenar, ja que la setmana vinent tenim una altra llarga aventura de GR11. Res millor que cercar una ruta que guanyi força desnivell.

Anem a Ossor i pugem al Puig d'Afrou, el que representa una pujada d'uns 500 mts de desnivell aproximadament. La ruta està molt ben indicada, extreta d'una ressenya de la plana web http://www.senderisme.tk/.

Sortim del camp de futbol i anem a cercar una pista que puja pel costat del camping. La pista puja sense parar, passant pel costat d'una casa en runes (Mas Ferrer). El camí segueix pujant fortament fins assolit un coll on hi han tallat un bosc de castanyers. En aquest punt es fa visible el Puig amb la seva creu.

Faldegem en direcció al puig baixant poc en un principi, i més decididament desprès, fins finalment trobar una pista que puga a l'esquerra. La pista puja uns 5 minuts per anar a sortir a una pista més marcada que seguim 20 mts a la esquerra per agafar un altra pista a la dreta. Aquesta ens porta al cim.

Les vistes són molt aèries, el pantà del Pasteral queda als peus. Davant es veu el altiplà de Sant Roc, la plana del Gironès, Sta Barbara, Les formigues, etc. etc. Hi ha també un parell de rampes pel llançament en parapent. També hi ha una taula d'orientació que permet identificar nombrosos accidents geogràfics de l'entorn i la llunyania.

Em trigat 1 h i 50 minuts fins al cim.

Mengem una mica arresserats del vent, que avui bufa fort.

Tornem desfent el mateix camí, deixant per a un altre dia el cim de Sant Gregori, que estaria aproximadament a 1 hora de distància.

La baixada, excepte el primer tram, ens contínua i possa a proba les cames.

Finalment hem fet 14,1 km. i hem estat una mica més de 3 hores. En tot el camí no hem trobat marques, pel que convé portar la ressenya a sobre.

Escalada Castell de Farners

2008-03-17T19:16:00.003+01:00

15-3-2008

Com sempre sortim d'hora per tornar d'hora. Baixant a les vies ja veiem les noves linees de parabolts de les que ens han parlat.
Comencem per la primera via de baixada. Alguns passos ens costen, estem freds.
Probem la segona amb la corda per dalt. No podem resoldre l'inici però sí que acabem fent la sortida.
Desprès probem una altra linea completament nova i surt fàcil, excepte el tram final, que és força dret.
Per acabar probem una 4ª via fins una reunió a mitja paret, i la enllacem amb una canal que hi ha a l'esquerra, sortint una tirada llarga de 10 cintes.

Aquesta zona permet tastar adherència de qualitat, amb un granet molt abrasiu, amb algunes zones amb presència de molsa. A més es tracta d'un lloc molt maco per als que som d'aquestes contrades.

Xavi i Enric

Pels volts de l'Espinau (Guilleries)

2008-02-17T19:15:00.002+01:00

17-2-2008

Amb la ideia d'anar a dinar al restaurant l'Espinau, situat més amunt de Castanyet, en plenes guilleries, vem decidir anar abans a fer un volt per obrir gana i per acostumar als nens en el noble ofici del senderisme.

Malgrat els dubtes inicials d'un membre de la expedició que patia una sobtada malaltia, ens vem posar en marxa a les 12.

Deixem el cotxe en una avetosa sota la ermita del Pedró, uns impressionants avets 'douglas'. Caminem de baixada per una pista i passat el collet dels republicans, a uns 5 o 10 minuts, agafem un trencant cal a la dreta. Desprès de passar per una masia molt ben situada i agafar alguns corriols sempre en baixada, arribem a un altre bosc impressionant, on hi ha les runes de 'can cigala'. Desconeixem d'on ve aquest topònim.

A partir d'aquí seguim marques i enfilem la curta i breu pujada a les Roques del Rei, impressionant mirador amb una creu i algunes inscripcions. Les vistes comprenen St Hilari, els boscos dels voltants i , enlairat, el Montseny.

En aquestes solitàries roques hi han obertes vies d'escalada amb accès complicat, el que s'anomenen 'secretius' per la seva escassa divulgació. L'autor del blog hi havia escalat i encara no fa gaire va crestejar i rapelar per una canal vertiginosa i emboscada.

Mengem una mica i tornem pel mateix camí, però ara en pujada. Finalement estem novament a l'Espinau passades les 2.

Puig de la Força - Tavertet

2008-02-03T16:56:00.001+01:00

3-2-08

Curta excursió amb unes vistes impressionants sobre el pantà de Sau, on cal anar molt en compte, ja que una relliscada o ensopegada i anem sense remei a una caiguda de més de 100 mts. No cal material especial i solament en un punt trobem una cadena que permet assegurar una mica el pas.
Sortim de Tavertet i seguint la pedregosa pista passem pel costat de la masia El Castell i deixem el cotxe al mirador ( 2 bancs i un rètol). La vista és molt aèria. Seguim la pista uns 5 o 10 minuts i trobem unes fites i un pal indicador. Baixem per un corriol fins a trobar una escala de pedres amb molta pendent. Ens deixa en una faixa que seguim cap a la dreta, passant per una bauma de grans dimensions, fins al coll entre el Puig de la Força i el Turó del Castell. Tornem a trobar un altre escaleta de pedra i el corriol ens porta fins al peu de les restes d'una fortificació. Aquí pendrem un corriol que va cap a l'esquerra (rètol) i donem la volta al Puig molt aèria. Si no fos pels arbres seria realment perillós. Es torna a passar per unes baumes i poc desprès ve un pas força estimbat, on trobem uns 5 mts de cadena de ferro. Passat aquest pas no falta gaire per retornar al coll de partida.

Aquí pugem fortament fins arribar al cim en uns 5 minuts (741 mts). El cim és molt planer i destaquen una punta avançada sobre Sau, un altre en direcció N on hi ha un cercle de pedres al terra i restes de muralla, i finalment, unes taules de roca avançades en direcció Oest. Val la pena anar-hi ja estàn avançades en el precipici i la vista és molt espectacular.

Es retorna pel mateix camí i donada la proximitat anem a fer el turó del Castell (851mts, vèrtex geodèsic). Pugem per una zona fortament erisionada fins prop del cim, on cal grimpar un petit pas. En total no hem fet més de 3 km.

Ruta de les 10 Ermites

2008-01-13T22:46:00.000+01:00

12-1-08

Pedra dels evangelis-El Pedró

Després d'haver fet en diferents dies Farners, Argimont, St Pere Cercada, Sta Victòria de Sauleda, St Miquel de Cladells, Sta Margarita de Vallors, Pedra dels evangelis, avui toca continuar. Pugem en cotxe per la pista del monestir en runes de St Salvi i continuem fins a prop de la casa El Vilà. Enfilem la pista sense senyals fins al bosc de Castanyers (ara completament morts, fantasmagòric) i passem el coll de la Pedra dels Evangelis. El vent és molt fred, fa uns 5 graus de temperatura. El camí està molt indicat, marques blanques, i puja fins a Cal Rei, masia solitària i encara habitada, després puja al fantàstic bosc d'avets passant per les runes de Can cigala.

El camí aguí ja planeja més fins arribar al Collet dels Republicans. En poca estona arribem a la ermita de el Pedró, a més de 800 mts d'altitud.
Fins aquí 4,3 km i aproximadament 1h 30 min.

Per fer una mica de volta tornem per un camí que ens baixa fins a Sta Margarita de Vallors desfent camí inicialment. Tornem a baixar al collet dels Republicans i seguim les marques de la senyalització de BTT. Hi ha unes bones vistes de les Roques del Rei, on hi ha vies d'escalada una mica 'aventureres'.
S'arriba en baixada per la pista més marcada fins a una senyal metàl.lica de la ruta de les ermites. Seguim un camí horitzontal que passa per la Font d'en Nandu, que estaba rajant. Poc desprès es passa per una Salt d'aigua d'uns 50 mts, un lloc molt humit i emboscat. A partir d'aquí la pista fuja fortament a trobar la Pedra dels Evangelis i d'aquí baixem al cotxe.
A la tornada ens despistem una mica ja que han obert alguna pista per tallar arbres.

En total uns 11,9 km per a poc més de 3h 30 min.

Ruta de les Ermites d'Amer

2007-12-25T11:47:00.001+01:00

24-12-2007

Deixem el cotxe poc abans d'un restaurant abandonat (antic nya-nya), en un camp que es fa servir d'aterratge de parapent, passat l'antic camp de futbol.
Ben aviat trobem un cartell indicador de la ruta de les ermites que seguirem, marques blanques.
Passarem per la casa del marmolista i veiem la cinglera amb l'ermita de St Brígida al cap d'amunt, envoltades de parets on hi han diferents vies d'escalada.

Seguint les marques passem per una gran pedrera i al poc deixem la pista per agafar un corriol en forta baixada. Aquest corriol ens porta a travessar un torrent i s'enfila fins a sortir a prop d'una pista de més entitat que passa prop d'uns grans blocs de pedra i una casa en runes (Can teixidor?).
Seguint el camí passem prop de Cal Sansaire, envoltada de prats i cultius i per un laberint de pistes ens enfilem per un llom fins a Santa Lena. 1h 25 min. (WGS84: 0470243/4652742/alt 617). Es pot veure en direcció E tot el pla de St Roc, que haurem de travessar.

Baixem per un corriol i seguim una pista en lleugera pujada passant per sobre d'abundoses lloses, envoltats d'un bosc molt dens.

Quan ja sortim prop del cingle, amb mirador a la esquerra, falta molt poc per arribar a St Roc. Hem trigat uns 35 min des de St Lena. (0472020/4651778/ alt 602).
Impressionants precipicis just devant de la petita ermita, sencilla ermita de planta quadrada que amenaça runa.

Seguim el camí pel costat del cingle, sortint a una petita plataforma amb vistes espectaculars, amb precipicis que voregen els 100 mts en vertical.

A partir d'aquí el camí alterna senyals blanques i vermelles fins que ja sortim finalment del cingle atravessant una torrentera, prop de mas El Llepard i el castell de Rocasalva. A partir d'aquí el camí, que fins ara tenia un excès de marques passa a pràcticament no tenir-ne el que fa que sigui molt perdedor.
Hem de seguir marques vermelles però les perdem sovint, passant-nos de llarg el poblat ibèric. Anem a parar a una pista important que ens porta novament al camp de cultius de Cal Sansaire i en contes de tornar pel mateix camí tornem seguint les indicacions de St Brígida, per no haver d'afrontar novament la gran pujada del torrent que ens espera.
El resultat és que, en un lloc on hi ha un senyal a terra, ens tornem a perdre. Les referècies són molt escasses ja que estem completament envoltats de bosc, amb infinitat de pistes, i agafant un corriol i tirant en direcció a Amer(gps) anem a sortir a 1 0 2 km del cotxe, en un cap d'atmetllers.
Finalment hem fet 20,3 km i hem estat unes 4: 45 hores de marxa efectiva.

Puig de Cols (417)

2007-11-19T23:07:00.001+01:00

18-11-2007

Sortim molt d'hora per aprofitar el dia. Fa fred, la temperatura ronda els 4 sota zero. Deixem el cotxe a Can Llauradó (Solius). Agafem la pista que porta al Menhir i a la via ferrada. Deixem l'accés a la mateixa i continuem pista amunt. Més endavant deixem un indicador que porta a una font i seguim amunt, seguint traces de sender local (groc-blanc). Finalment el sender s'enfila pel marge dret en fort pendent i seguim recte per pista marcada, amb desviaments a la dreta.
Tot d'un plegat s'acaba la pista i comença un corriol que a estones ressegueix una torrentera. Som al fons de la vall completament emboscats. Al poc el camí puja en fort pendent i seguint el lleuger rastre del corriol arribem a dalt d'un coll i sortim a una pista. La seguim de pujada cap a la dreta fins arribar al coll del Cep, amb pals indicadors.
Anem direcció al Puig de Cols i coll de l'Escorpí per pistes. En una cruilla de 4 ó 5 pistes seguim la direcció que portem per la única pista que puja.
Al poc, els senyals de sender local s'enfilen per un corriol a la dreta i arribem al coll de l'escorpí. Hi ha una senyal que indica el Terme Gros, un menhir que es troba a 4 minuts.
Veiem un grup de roques al fons i anem a trobar-les, sense camí i pel mig de la verdissa.

Les roques permeten un replà còmode i assoleiat, amb bones vistes a una vall ferèstega, el mar al fons, i un gran mas enrunat al davant.
Tornem fins al coll de l'escorpí i seguim marques de GR (vermell-Blanc) cap a la dreta, i abans de que comenci a davallar girem a l'esquerra per corriol amb marques verdes, veient les roques que formen el cim del Puig de Cols.
Poc abans d'arribar cal grimpar els darrers grups rocosos fins al pal i senyera. Gran vista de tot l'entorn, potser millor vista que el proper Montclar.

Desfem camí i inmediatament fem drecera baixant a trobar el GR que va en direcció de Pedralta. El GR no és més que una trialera erosionada que continua sense perdre alçada fins una propera clariana, on gira cap a la dreta en baixada. Nosaltres deixem aquí el GR i continuem recte, pel lloc rocós de la carena, pujant i esquivant roques, i amb alguna marca de tant en tant de color verd-blanc.
Arribem a una pista prop de la linea elèctrica i la seguim, molt incòmode degut a la pedra solta. La pista puja per tornar a baixar ja prop d'un dipòsit i de Pedralta.
Quan arribem a l'asfalt seguim en baixada per pista el GR en direcció Romanyà.
La baixada és a estones forta, fins que arribats a baix de tot de la vall, trobem camps de cultiu i Can Llauradó. Punt de partida inicial.
En total han sigut prop de 4 hores, amb les parades, i uns 12 km.
Excursió solitària ja que no hem trobat a ningú.

Via ITZI -Les Agudes

2007-11-13T20:10:00.001+01:00

11-11-2007

Hem anat a fer aquesta magnífica i assequible via. Aprofito que tinc uns amics que estàn forts i no els fa por anar de primer.

El cotxe es deixa al km 23,8, en un petit aparcament passat un pont. Cal pujar per la canal del mateix pont i anar-se decantant cap a la dreta. L'aproximació és com imaginaba, dura. Arribats a una tartera cal seguir les fites com millor es pugui. La visió de la cresta i les Agudes és evident.
El dia era bo però en cordada de 3 i anant sempre l'ùltim em vaig passar quasi tota l'estona a l'ombra, mort de fred.

La via, sense ser difícil, supera les plaques més verticals de l'esperó. La resta és una cresta de passos fàcils. Els passos fàcils es poden protegir amb friends i tascons. Els passos difícils disposen d'algún clau i algún espit, que donen confiança. Totes les reunions s'han de reforçar, però és molt fàcil.
La via és de 4 llargs. El primer es fàcil fins arribar al punt més culminant de V-. El segon començar per una cresta fàcil i desprès d'un collet ataca una placa amb un pas de IV+ a la part superior.

acabant el 2on llarg

El següent llarg comença en travessa a la dreta per atacar una placa per la seva esquerra, prop d'un corredor. És una placa molt aèria.

Acabant el 3er llarg.

Desprès de la 3ª reunió en contes de sortir caminant per la canal, vem sortir per una paret amb molta vegetació que queda a l'esquerra. A dalt es troba un pas de V (ó V+ però només un pas i evitable). A partir d'aquí ja s'ès al camí que puja dels castellets.
Es baixa en direcció a Sta Fe, seguint marques vermelles i cal refer aproximadament 1km per carretera fins al cotxe.

Escalant Esqueis del Begís en solitari

2007-11-11T22:21:00.001+01:00

4-11-2007
FALTA COMPLETAR
El matí m'escapo per escalar en solitari i retrobar-me amb la roca. Arribo amb cotxe per la carretera principal i baixo fins al peu de la gran paret. M'equipo mínimament i pujo a la reunió que recordo, una reunió rovellada que finalitza el 2on llarg de les escales mecàniques, via molt assequible.
Rapelo i em preparo per pujar en linea recta. Fins a la primera reunió no hi han dificultats (IV). Solament un pas abans de la reunió. A partir d'aquí la via tira per l'esquerra però amb la corda que em ve de dalt pujo en vertical per una placa amb força verdet i un diedre amb vegetació.
Torno a baixar i ara pujo més per l'esquerra, per una espècie d'aresta, i arribo a una reunió més moderna i en bon estat. Fins aquí passos de V. Rapelo d'aquesta reunió, sense fer el 2on llarg.
El ràpel en porta a l'inici d'un altre via de 6b+, i pujo els primers 5 metres, fins just abans de les dificultats.
Aquesta paret assequible, però amb verdet, està reequipada, el que permet fer alguna via de 2 llargs, amb orientació al sol, molt bona per l'hivern.
Sol·litud màxima en aquest indret.

Normal Roca Ponça - Solius

2007-10-14T16:38:00.001+02:00

14-10-2007

Roca Ponça és una zona espectacular d'agulles granítiques, en mig d'una zona boscosa prop de Sant Feliu de Guíxols. Roca Ponça destaca dins d'aquest rocam. Ja els anys 60 es van obrir algunes vies amb la concepció de l'època (artificial).

Avui hem pujat per la via normal, la manera més fàcil de pujar al cim, tot i que requereix de tècnica i material d'escalada.
Comencen un metre a la dreta de l'esperó evident (espàrrec d'una expansió), just en el camí que porta de l'esperó a Roca Ponça. Pugem sense possibilitat d'assegurar els primers 8 mts, que són fàcils, per uns forats que semblen una escaleta. Arribem a un collet i muntem la reunió en un bloc punxagut, amb una baga, prop d'un suro mort i poc sòlid. A continuació es puja per una paret més vertical amb molta presa, però la paret és molt descomposta. Possem assegurances però sabem que són més psicológiques que un altra cosa.El pas més complicat el trobem a dalt de tot, on el superem amb l'ajud d'un arbre molt sòlid.
A dalt hi ha 3 argolles químiques que ens permetran rapelar posteriorment i on muntem la segona reunió.A partir d'aquí es puja caminant fàcilment al cim.

L1: 12 m / L2: 10 m / Ràpel d'una tirada : 22 m.

35 km pel riu Tarn

2007-10-08T22:38:00.001+02:00

5-6/10/2007

Torno al riu Tarn per segon cop en poc temps, aquest cop amb el meu cosí, i amb la ideia de fer un recorregut de 2 dies amb kayak.
Arribem a La Malène a les 10 del matí i a les 11 ja estem a Monbrun, preparats per navegar. Tot el que necessitem per a 2 dies ho portem dins d'un gran bidó hermètic. Anem en Kayats individuals i descoberts. El vehicle ens deixa i ens vindrà a recollir al dia següent just abans del perillós 'Pas de Soucy'.
Comencem tranquil.lament, però les pluges de l'última nit han fet pujar el cabal i ben aviat trobem ràpids que ens deixen xops. Fins i tot, per una mala elecció al passar per sota un pont, em trobo amb una resclosa de 1 m i vaig a parar a l'aigua. Sort que no està massa freda.
Seguim, passant per paissatges francament bonics. Parem cada hora per fer una caixalada. Trobem un gran dic al poble de Prades, que superem per una escala habilitada a l'esquerra del mateix dic i, amb un ritme fluix i relaxat, passem pel poble de St Enemie, amb el seu gran pont.
Ja no falta gaire, 3 km fins a St Chely sur Tarn, poble on pararem a dormir (hotel molt acollidor).
Arribem al cap de poca estona, són les 15.00 h i deixem els kaiacs a la vora del riu.
Cal dir que a l'estiu hi ha multitud de campings a la vora del riu, però en aquesta época estan tots tancats.
Una dutxa reparadora i com que és d'hora, fem un troç un sender que resegeuix el riu en direcció de la corrent. El camí és preciós i entre l'anada i tornada estem unes 2 hores.
Un bon sopar, una mica de rugby per la tv i a l'endemà a les 8.00 ja estem en peu. Esmorzar a l'hotel i amb la fresca matinal tornem a trepitjar les fredes aigues. Encara entre penombres comencem a descobrir els trams més espectaculars de les gorgues. El salt d'aigua del mateix St Chely, un poblat on viuen 20 families (estiueig) que només s'accedeix amb barca i cable pels queviures, veiem castors i ocells que jo francament no coneixo (martí pescador blau diuen alguns entesos). Passem també pel costat de l'espectacular Castell del segle XV, convertit en hotel de luxe.
Arribem al dic de La Malene i el baixem com podem per les roques de l'esquerra, passem a informar als llogaters dels caiacs de que en una hora i mitja arribarem al final. Són les 10.00 del matí.
Seguim amb el mateix ritme suau, relaxant i alternant amb parades ( als detroits, el pas més fotogènic de totes les gorges del Tarn).
Finalment i amb pena, però també ganes (sentiment contradictori) arribem al final, són les 12.00h. Esperem mitja hora i ja ens venen a cercar. En uns 20 dies les empreses de kayac tanquen i ja no tornen fins setmana Santa.
Jo destacaria sobretot el llarg recorregut (35 km i 2 dies) en que hem baixat en caiac SOLS per les gorges. No ens hem creuat amb cap altre embarcació. Això ha donat un caràcter diferent a aquesta sortida. Ha sigut un esforç molt mesurat però constant. Un relax mental plenament recomanable.

Xavi i Francesc

GR Serrallonga

2007-09-30T23:05:00.001+02:00

30-9-2007

Avui és un d'aquells dies que no disposo de temps, però que em ve de gust caminar o fer exercici. Ens aixequem d'hora i farem un petit tast del GR 178, o GR Serrallonga. Deixem el cotxe a la sortida de Sta. Coloma de Farnés, en direcció a Castanyet, poc abans d'una fàbrica amb indicacions del sender en una paret.

El camí transcòrre per una primera part molt boscosa, uns boscos de pins de gran tamany i frondositat. Després atravessa la carretera de Castanyet i passa sota l'eix transversal. En algún punt costa de seguir els senyals. Poc desprès de travessar l'eix el camí comença a pujar, sempre emvoltats de boscos, fins que arribem a l'alçada d'un dipòsit d'aigua i veiem la casa pairal de Can Toni Mola, reconeixible per la seva gran torre.

Em fet 4,2 km i hem estat 1h 15m.

Fem el retorn pel mateix camí.

Ferrada Agulles Rodones

2007-09-09T16:19:00.002+02:00

9-9-2007

Tenia pendent completar aquesta llarga i dura ferrada, de la que vaig fer solament la primera meitat.
Sortim ben d'hora, deixem el cotxe a Can Llauradó i caminem deixant la pujada 'tradicional'. A la següent cruïlla girem a la dreta passant per la font (seca) i taula i continuem com si vulguessim pujar als Carcaixells, fins que, molt amunt d'una canal molt emboscada trobem a la esquerra cable i punt blau.
Comencem aquí.
Després de lluitar, aquesta és la veritable paraula del que vem fer, durant més de 3 hores, amb 6 ràpels i uns 4 desploms dignes de comentari, així com uns 3 ponts de cable, la completem. Calor, suor i braços cansats són els símptomes.
Comentari: just abans del 2on ràpel continuem i pugem a dalt de l'agulla seguint un camí equipat amb cable prim. Allà dalt fem un bon esmorzar. Compte amb la baixada.

Gorges del Tarn

2007-08-24T17:59:00.002+02:00

20a23-08-2007

Sortida en família.
Itinerari: Sils, La Jonquera, Beziers, Millau ( unes 3 h.)
A Millau hi ha gran oferta de camping, tots concentrats al costat del riu. De fet Millau es defineix com la capital de l'esport a l'aire lliure (escalada, treking, btt, parapente, rafting, ferrades, equitació, etc).
De Millau a La Malène, pobre molt pintoresc on comencem la ruta en caiac pel Tarn. Farem la ruta més curta, 8 km. Es pot fer en poc més d'una hora però anem tranquilament i fent parades. El paisatge és espectacular. Triguem unes 3 hores. La ruta és fàcil ja que no es troben pràcticament ràpids difícils.

Cal arribar a una zona senyalitzada per la empresa que ens lloga els caiacs i allà esperem que ens vinguin a recollir i ens portin a La Malène, on tenim el cotxe. Tot molt ben organitzat.

Aigua transparent, zones profundes i altres no tan profundes, campings per la vora del riu. Estaria bé tornar i fer una ruta més llarga, es pot fer una ruta organitzada de 2 dies.

El Pic Monoliet (2.727)

2007-08-13T08:24:00.001+02:00

11-8-2007
Tenia al cap aquesta excursió des de feia molt temps. Una vegada va escriure en George Veron, famós pirineista i escritor de infinitat de guies, que és impossible determinar quin és el pic dels Pirineus més maco, però que sens dubte el coll per excel.lència és el Coll Mitjà. Efectivament la seva silueta des del pla de la Cerdanya francesa és espectacular: molt enlairat, tancat per dos pics gairebé simètrics, i d'una forma suau i perfecta.
Doncs bé, la ideia era pujar a aquest coll i continuar la cresta que comença en direcció SO i que acaba gairebé a la carena fronterera, al pas del Porc.
Es puja al poble de Prats de Balaguer i s'agafa una pista regular que ens porta a la bassa de Aumet(1.926). Aquí deixem el cotxe i anem a cercar en direcció S el GR10. El trobem just devant de cabana d'Aixeques, auxopluc precari. A partir d'aquí comença una forta pujada per guanyar 700 mts de desnivell. En totes les ressenyes que he trobat ens parlen de la terrorífica pujada, pel que anem poc a poc i amb calma. El GR puja a trobar una pista que porta al Coll Mitjà i va fent dreçera. Passa pel costat de la cabana de pedra anomenada 'Jaça dels collets', que trobem habitada per un pastor. Passem per la font del Coll Mitjà i en unes 2 hores arribem finalment al coll(2.367). Esplèndit. Vista del Canigó, Vall de Carançà, Vall de Bacivers, Bastiments, etc.

Pugem seguint fites fins al pic Redoun (2.677). Bona vista de tota la Cerdanya Francesa, Llac de les truites de Carançà, Infern, etc. Hi ha un polsador d'emergència que no sabem com obrir. Sembla que cal una clau especial.
A partir d'aqui veiem la cresta a seguir i ens sembla força complicada, com realment és. No hi ha cap camí. Solament trobem 3 ó 4 punts grocs en algún pas complicat. Cal baixar i pujar constantment. Per la esquerra el pendent presenta herba alta que dificulta el pas. Per la dreta molta roca i camí poc clar. Anem avançant penosament fins que trobem un grup d'agulles rocalloses que cal evitar com es pugi per passar. Les passem més aviat per l'esquerra i anant a cercar diferents 'collets' que ens permeten passar. Ens situem just sota del Pic Monoliet, i parem a menjar una mica.
La pujada és delicada. Pugem prop de la aresta NE pel vessant de la Vall de Carançà. Pugem tot el que podem seguit una canal herbada i ens decantem cap a l'esquerra fins un pas barrat per roques. Aquí, i amb precaució grimpem 3 pasos i sortim directament a la cresta cimera, planera i formada per grans roques incòmodes. Pic Monoliet(2.727). Gran panoràmica del proper pic del Racó Petit. Està a una mitja hora, però estem cansats i cal tornar. Hem de baixar 1.000 mts de desnivell i no hi ha cap camí clar, i no volem tornar per la mateixa cresta, ja que ens caldria baixar i pujar força.

Decidim anar fins al coll amb el Racó Petit i baixar per una tartera canal fins a la vall del Refugi de l'Orri. La baixa és força dura. Quan arribem a una zona d'estimball anem a cercar una estreta canal de pedres que baixa del Monoliet fins al fons de la vall. Trobem uns 3 pasos que cal desgrimpar amb conte, i el descens es fa llarg, però finalment arribem a creuar la riera i trobem el camí que baixa al refugi de l'Orri. Visió vall amunt del pic rodó, la cresta de l'heuret, les agulles del pic del Boc....
Arribem al refugi (1.810), no guardat, unes 10 places, font. Un entorn increible. Mengem i descansem. Són gairbé les 16.00 h i hem sortir del cotxe a les 07.30.

El camí final fins al cotxe és molt agradable. Una pista ample d'herba ens porta en mitja hora al cotxe.
Conclussions: Hem trobat la cresta del Pic Redoun al Monoliet molt esgotadora, cosa que ens ha fet dessistir d'arribar fins al pas del porc. L'itinerari no és gens concorregut, és molt solitari. La baixada per la canal ha sigut força dura.

Med TallshipsRace

2007-08-09T13:45:00.001+02:00

6-7-07 al 12-7-07

Sense saver com, em vaig apuntar a una 'bogeria': Participar com a grumet en una travessa de velers històrics pel mediterrà. La Tallships Race. Itinerari : Alacant- Barcelona, passant sense parar entre Mallorca i Menorca.
Tot i no tenir cap experiència marinera van ser uns dies increibles, de bon rotllo amb la gent, de vistes infinites, d'increibles cels estrellats. En definitiva, una experiència que conservaré present tota la meva vida.
La feina a bord: fer guàrdies, ajudar als cadets a estirar cordes, portar el timó, i completar la carta marina, entre altres.
El vaixell era un vaixell rus, el MIR, amb uns 120 cadets. La disciplina i el menjar soviètics. Austeritat total.

Em quedo amb un comentari d'un instructor nostre, el Joaquín:

Ell veia la vela com una activitat que avui dia està associada a la 'pijeria' i a les classes ben estants, però calia entendre-la com una eina molt vàlida per families amb nois en edats que comencen a ser difícils (> 10 anys). Aquesta activitat por servir per treure als nois del carrer, per permetre que expressin la seva personalitat, es comuniquin i s'impliquin amb els altres i que adquireixin una afició i unes responsabilitats determinades. Jo penso que la muntanya o l'orientació són igualment vàlides per aquest fi.

Gorgues de Núria

2007-08-08T08:36:00.003+02:00

5-8-07

La ideia era anar a la recerca del camí equipat que puja a Núria. Vem sortir de la central de Daio i el camí puja fortament en ziga-sagues. Arrivem a enllaçar amb el camí de Núria sense haver passat pel pas equipat. Em comenten uns companys que cal agafar un corriol abans de la central de Daio, no després, i que aquest camí en la part baixa està molt emboscat. Pugem i baixem pel mateix camí passant molta calor en la part baixa. Pujada 2:30 hores, baixada 2:00 hores.